Mercadotècnia de poble

Mercat Central de Catarroja. Font: Abelard Comes

És curiós. Estudie Periodisme i aspire a ser un bon home de lletres, però, malgrat això, trobe com un dels majors reptes vitals superar un matí al mercat del meu poble, de Catarroja, i gaudir de les frases estereotipades de les ames de casa, dels dependents de les paraetes  de les verdures i de la fruita i dels gitanos que ofereixen bragues gegants “a leuro” penjades i estirades al màxim des de ferros que sostenen el puesto i que pareix que va a caure en qualsevol moment. Frases que es repeteixen en aquest ambient popular com un dejavu continu.

Hui vaig a l’altre costat del poble, a mercat, amb ma mare de bon matí, no fora a ser que les Maris de torn li llevaren els pijames que volia comprar als seus nets. Té pressa, no sé per què, ja que sempre li dóna temps a passar mil voltes pels mateixos llocs. Però és que ella, després del mercat, sempre vol anar a l’ambulatori i a la farmàcia a fer, com jo li dic, la ruta de Saber Vivir. Encara que mai ho aconsegueix. No sé com s’ho fa.

Després dels xurros amb xocolata que mai perdona ma mare en la cafeteria del cantó de la plaça, entrem directes en carrera pel primer lloc, per aconseguir acabar a la una i mitja havent vist totes i cadascuna de les paraetes sense oblidar l’epicentre de la plaça: el mercat central. Amb una miqueta d’empatx del desdejuni pugem les escales d’eixe edifici quadrat de l’any de la picor en alerta roja de restauració. M’agrada fixar-me cada vegada en alguns dels motius valencians que decoren l’interior.

La Paquita entra en competició i també lluita per arribar al primer lloc. Estratègia: entretenir a ma mare, mentre la seua tia, més vella que l’espardenya, aprofita per fer les compres del matí. La dona li conta que la seua filla l’ha contat que la germana de la mare de la seua millor amiga, de nom Tània, s’ha gitat amb un altre paio deu dies abans de la seua boda, però que no li vol dir res perquè li estima molt. Tranquil·la, Tània, que no farà falta que s’ho contes al teu nuvi, que ací està la enviada especial local Paquita, per transmetre la informació de pam a pam.

Ma mare, que és dona assaonada en mil batalles, aconsegueix escórrer-se de la maruja i anar enfilà a la fruiteria. La dependenta m’ofereix (amb cara de) pomes agres i inclús faig un zoom in a la fruita prohibida d’Eva per divisar més clarament un xicotet cuc que em saluda des d’un foradat, fart de suc de poma. La carrera a peu ara s’ha convertit en el Rally Dakar 2012: passem per la carnisseria, xarcuteria i tot el que acaba en “-ria”. La dona fa anàlisi de cada producte – “pollastre bé, rodanxes de pernil ben finetes i meló madur: llest! – i encara li dóna temps a corroborar les banyes del nuvi de la Tània amb altres dos corresponsals locals.

Font: elperiodic.com

La situació es posa tensa: són les dotze i acabem de fer la ronda per les paraetes dels gitanos. Em veig envolt de bragues, calçotets i samarretes falses de dibuixos de Bakugan. Però ma mare no es deixa embolicar per la dependenta que li vol endossar sis calcetins pel que costen dos: ella va directa als seus pijames. Després de superar la marabunta de Maris embogides pels preus baixos, aconseguim el nostre botí i ens dirigim a tota pressa a fer la ruta de Saber Vivir. Vinga, que arribem – diu ella -. Segur que no – conteste jo. Però en el primer tram ens topem amb el final de la competició: la farmàcia ja ha tancat. Game Over. Medalla d’or per a la Paquita, que ha arribat a temps a la botiga i amb el xafardeig de la xica infidel completat. Provarem dimarts.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s